Per la igualtat en llibertat.

Avui 8 de març, dia internacional de les dones, tornem a reclamar la igualtat entre dones i homes. Tornem a tenir present les discriminacions i les diferències. Tornem a recordar les víctimes de la violència masclista, i reclamem de nou a les administracions el ferm compromís de vetllar per la seva seguretat . Però el jovent no en tenim prou amb els manifestos i les denúncies. Volem ser responsables i ser responsables vol dir també, ser exigents.

Volem ser exigents amb les mesures que es duen a terme per a que la igualtat sigui una realitat que no es contraposi a la llibertat.

Durant l’any 2007, el govern de l’estat espanyol va aprovar la Ley Orgánica para la Igualdad Efectiva de las Mujeres y Hombres amb la intenció de fer efectiu el principi d’igualtat de tracte i l’eliminació de la discriminació de les dones.

Aquesta llei introdueix conceptes i temes importants per a la persecució de la igualtat: la coeducació, els plans d’igualtat, la igualtat de tracte, l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe o els distintius empresarials, entre d’altres.

Malgrat això, creiem que aquesta llei té mancances i que qualsevol normativa que vulgui produir un canvi o transformar, incideixi directament a l’arrel del problema i no només a solucionar les conseqüències d’aquests o els danys col·laterals, com fa aquesta.

Per això creiem que amb aquesta llei, no s’acaba la lluita per la igualtat, comença la lluita per la igualtat en llibertat perquè malgrat les bones intencions, aquesta llei presenta a la dona com la víctima d’una societat on l’únic rol valorat és el masculí, i que, per tant, per triomfar a la vida cal que l’Estat vetlli perquè tothom, i en especial les dones puguin assimilar-se i exercir el rol masculí. En cap moment es qüestiona la masculinitat i, amb prou feines, es qüestiona l’absència dels homes en les tasques de cura i de la llar, rols associats majoritàriament a la feminitat.

Per tant, amb el benentès d’aquesta diada i volem reclamar normes que no siguin conservadores en els plantejaments, sense mesures correctores i que promoguin un camí cap a la igualtat basada en la llibertat i en l’adaptació tant d’homes com de dones a nous models en l’àmbit familiar, social, econòmic, cultural, laboral, esportiu... en definitiva, un nou model global on la igualtat no s’enfronti a la llibertat.